Crims.cat

5 minuts amb ...

5 minuts amb ...

Màrius Moneo

5 minuts amb... Màrius Moneo

26.02.2017 | 20:51 hores | 0 Opinions

                                                  “El joc és necessari per seduir”

Màrius Moneo és un nou crimcatià  a la família. Nascut a Berga (1964), ha estudiat Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i Música als conservatoris de Barcelona i de Terrassa. L’any 2004 va gunyar el Premi d’Humor i de Sàtira Jaume Maspons i Safont amb la novel·la L’educació del bon lladre. L’any 2011 va obtenir el premi Ciutat de Sagunt de narrativa amb la novel·la La mort, a l’ombra del bibliotecari publicada per Onada Edicions.

Silvestre Vilaplana

5 minuts amb... Silvestre Vilaplana

28.10.2016 | 07:32 hores | 0 Opinions

5 minuts... amb Silvestre Vilaplana

“L’escriptura també és una eina de denúncia” 

Albert Figueras

5 minuts amb... Albert Figueras

27.05.2016 | 09:48 hores | 0 Opinions

“L'essència d'en França és recuperar la memòria i fer justícia” 

Es fa dir Pop Negre (Barcelona, 1961) i torna a la ficció amb No escatimeu el flit, uns anys després d’haver guanyat els premis Just Manuel Casero i el Recull-Francesc Puig i Llensa de Narrativa. Metge de formació, promou l’ús racional dels medicaments; ha treballat amb professionals de la salut de diversos països d’Àfrica i d’Àsia, així com gairebé tots els països d’Amèrica Llatina. Ha publicat assajos de divulgació mèdica.

François Thomazeau

5 minuts amb... François Thomazeau

20.05.2016 | 20:14 hores | 0 Opinions

“François Thomazeau: El món és absurd”

 Qualsevol lector de novel·la negra hauria de conèixer François Thomazeau. Nascut a Lille (1961), però resident a Marsella és considerat un dels pioners del neopolar marsellès juntament amb Jean-Claude Izzo i Philippe Carrese. Periodista esportiu, editor i traductor. Ha publicat llibres, assajos i guies de tota mena. Destaquen les seves novel·les negres Tontons (2007), Le maillot jaune s’est echappé (2010) i Les anneaux de la honte (2012), entre una llarga llista. Consulting (2010) és la primera novel·la traduïda d’ell a Espanya.

Teresa Solana

5 minuts amb... Teresa Solana

15.10.2015 | 11:46 hores | 0 Opinions

La investigació d’un crim em serveix d’excusa per tractar temes que m’interessen i que estan presents en els debats que es produeixen a la nostra societat”

M’entrevisto amb la gran dama del crim en llengua catalana. Teresa Solana, escriptora i traductora. L’any 2006 debutà amb Un crim imperfecte on apareixen per primera vegada els investigadors bessons, Eduard i Borja que posteriorment sortirien a Dreçera al paradís i L’hora Zen. El 2010 publicava també un llibre de relats, Set casos de sang i fetge i una història d’amor. També ha publicat les novel·les Negres tempestes (Premi Crims de Tinta 2010) i La casa de les papallones on apareix la seva protagonista Norma Forester, sotinspectora dels Mossos d’Esquadra.

Sebastià Jovani

5 minuts amb... Sebastià Jovani

22.09.2015 | 19:48 hores | 0 Opinions

5 minuts (o 10 ja posats!)... amb Sebastià Jovani

 

Sebastià Bennasar

5 minuts amb... Sebastià Bennasar

02.09.2015 | 17:52 hores | 0 Opinions

5 minuts amb.... Sebastià Bennasar:

 "Ens falta més reflexió al voltant del gènere negre i policíac"

1-    Com definiries el gènere negre i el policíac? Podem parlar d’un mateix gènere?
Crec que podem parlar d'un orígen comú -una novel·la d'arrel burgesa, decimonònica- que després desemboca en dos gèneres diferents, que tenen punts convergents i que de vegades es toquen però que per a mi són diferents. El gènere policíac vol resoldre qui és el responsable d'un crim, la novel·la negra s'interessa sobre per què és possible que en una societat es produeixi un crim. Són punts de vista molt diferents.
 
2-    D’on ve aquesta dèria teva pel gènere? Quins són els teus precedents?
Suposo que d'haver llegit a Manuel de Pedrolo i la seva Joc Brut, un dels llibres més impactants que poden caure a les mans d'un adolescent. També vaig tenir la sort que n'Antoni Serra va venir a fer una conferència al nostre institut i vaig flipar amb els seus llibres i amb ell, crec que és un dels grans escriptors ocults de la nostra literatura. Diria que vaig començar primer pels catalans del boom dels 90 i després vaig anar descobrint que ells venien d'altres bandes i vaig arribar als clàssics.
 
3-    Has publicat ja vuit novel·les negres de tota mena. Algunes serials protagonitzades per un ja veterà comissari Jaume Fuster i d’altres des de diferents òptiques. Explica’ns, quina és la gran novel·la que encara ha d’escriure en Sebastià Bennasar? 
No sé si mai escriuré una gran novel·la, això ho han de jutjar els lectors i el temps. Però tinc entre mans alguns projectes ambiciosos. Vull fer una novel·la negra sobre com la màfia lionesa va urbanitzar la Costa Brava i es va establir a casa nostra i després tinc uns quants projectes "grans" de novel·les que no són de gènere.
 
4-    Què ens passa a Catalunya amb la novel·la negra? Hem millorat, surten col·leccions, festivals i iniciatives però tinc la sensació que encara som enrere quan veig altres literatures veïnes. A tu et passa el mateix?
Sí. És curiós perquè ara tenim molts escriptors i a poc a poc la indústria va millorant, però ens falten més lectors (no només de gènere negre, sinó lectors en català i de llibres escrits originàriament en català). Sembla que no connectem amb una gran massa lectora i és que ens falta sortir en prime-time a la tele i sobretot crítica regular i estable i presència habitual als mitjans. Però també falta que els llibreters creguin en els autors d'aquí i ens recomanin i molta més autoestima.
 
5.- A mi em sembla que Pot semblar un accident és un dels teus llibres més complerts i més meritoris, però la bibliografia assagística segueix sent escassa. Per què?
Perquè en aquest país només es ven bé l'assaig sobre la política i encara i sobre el fet identitari o la commemoració històrica que toqui en cada moment. L'assaig literari té pocs lectors i el gènere negre té pocs estudiosos que s'hi dediquin. L'avantatge és que és un camp pràcticament verge i tot ens fa falta. El teu llibre Catalana i criminal, per exemple, va ser totalment pioner. Ens calen molts més assaigs, per això.
 
6. Tu dirigeixes Tiana Negra, però fa molts anys que organitzes festivals de gènere negre (Lloseta, per exemple). Darrerament proliferen festivals a tot arreu. Com veus aquest fenomen? Sembla que es repeteixen massa noms i potser resta una mica més de reflexió o intencionalitat clara, no?
En els darrers temps i motivat per un article de Carles Zanón hi ha una reflexió sobre la necessitat dels festivals. Jo crec que són molt importants en un país petit com el nostre perquè permeten el contacte amb els lectors i avui per avui s'han de guanyar un per un. Ara bé, crec que hauríem d'aconseguir tenir més profunditat i que dels festivals haurien de sortir publicacions, llibres d'actes, més massa crítica, i això no s'està fent. Ens falta més reflexió al voltant de la producció.
 
 
7-Quin futur li veus a la novel·la negra en català? Què ens passa a casa nostra? Per què és tan difícil viure de l’escriptura?
Ostres, tres preguntes ben complicades i de resposta difícil. Ho intentarem. La novel·la negra té molts bons autors (i també dolents i regulars) i això és bo. Molts acaben de començar i hem de veure com es consoliden, perquè em sembla que no coneixen prou la tradició nostrada (i de vegades tampoc la clàssica), és a dir, em sembla que hi ha molts autors que no han llegit prou i que estan més preocupats per intentar innovar en el gènere que no en fer-lo ben fet. Després tenim un problema de repercussió del que es fa. Les editorials grans hi aposten poc -la gran excepció és RBA amb La Magrana- i les petites tenen problemes per donar a conèixer les seves magnífiques propostes. Després hi ha l'autoodi i una generació de gent que prefereix seguir llegint, per comoditat, en castellà, i una manca notable d'incorporacions dels més joves a la literatura. I després tenim molts problemes d'indústria. Ara hi ha moltes editorials i per tant els tiratges baixen, l'oferta creix i hi ha més atomització de les lectures i cada vegada hi ha més escriptors i costa molt fidelitzar la gent. La crisi econòmica hi ha fet estralls i això fa que sigui molt complicat sobreviure escrivint en català. Hi hem d'afegir també la crisi dels mitjans, abans es podia complementar els ingressos amb col·laboracions en premsa o ràdio, audivisuals, conferències, traduccions, ara tot això està molt parat.
 
 
 8. Quins autors recomanes de novel·la negra?
En català dels contemporanis recomanaria l'Agustí Vehí. I també en Juli Alandes i l'Albert Villaró i de les dones l'Esperança Camps. Només ha fet una novel·la negra però el conjunt de la seva obra és imprescindible.
 
 
9-Recomana una pel·lícula i digues el perquè?
En tindria moltes, però per a mi la Trilogia de El Padrino és fonamental. I ho és pel fet que és una pel·lícula que supera de llarg el llibre original i perquè tots volem que els dolents guanyin. Els actors estan impecables, és l'elevació de la màfia a la categoria de tragèdia grega.
 
10- Una música pel gènere negre?
Tothom escull normalment el Jazz i a mi no em desagrada en absolut, hi està molt vinculada, però a mi m'agraden les músiques que expliquen històries. Bob Dylan i Bruce Springsteen són molt negres quan volen (i penso per exemple en una cançó com Hurricane).
Entrevista: Àlex Martín Escribà
Stewart King

5 minuts amb... Stewart King

08.02.2015 | 19:41 hores | 0 Opinions

“El món no és blanc ni negre, és complicat i els teleespectadors arribem a ser partidaris tant d’alguns policies com d’alguns criminals”

Stewart King, és professor titular d’Estudis Espanyols i Catalans a la Monash University (Austràlia). Hi treballa des que va acabar  la seva tesi doctoral a Latrobe University, fa onze anys. Ensenya cursos de llengua, cultura i literatura espanyola. De vegades, dóna classes extracurriculars de català a alumnes interessats i  que esperen poder oferir unes matèries de català d’aquí dos anys.

Anna Maria Villalonga

5 minuts amb... Anna Maria Villalonga

05.10.2014 | 20:29 hores | 0 Opinions

5 minuts (o deu) amb l'Anna Maria Villalonga. Poder-la entrevistar, "un plaer indescriptible", com diria Manel. La nostra negrota. Articulista, escriptora, divulgadora, activista literària al voltant del gènere negre i policíac. Autora d'articles i estudis (Les veus del crim, Alrevés, 2013). Editoria del bloc A l'ombra del crim, un espai de referència per a tots els afeccionats a la narrativa criminal. http://alombradelcrim.blogspot.com.es

  "Mentre no imperi la idea que una novel·la negra pot adherir-se perfectament al cànon de la bona literatura, no haurem triomfat"

Rafa Melero Rojo

5 minuts amb... Rafa Melero Rojo

14.09.2014 | 12:02 hores | 0 Opinions

N’estic segur. Rafa Melero Rojo serà un dels noms més interessants d’aquests propers anys de la narrativa policíaca. Mosso d’Esquadra de professió, la seva escriptura es caracteritza per ser coratjosa, intuïtiva i veloç que m’ha captivat amb només dos títols: La ira del fènix (Ed. Círculo Rojo (versió catalana), (Playa de Ákaba, versió castellana) i, properament, La penitència de l’alfil (crims.cat, Ed. Alrevés). Ara li pregunto en 5 minuts... el perquè de tot plegat.

“A les vides fosques que jo he vist a la meva feina hi ha molta malícia”

Josep Torrent

5 minuts amb... Josep Torrent

03.06.2014 | 20:17 hores | 0 Opinions

Josep Torrent Alabau (Bellcaire d’Empordà, 1956) té publicades diverses obres per infants i joves. Per adults ha publicat el llibre de microcontes Fum, pedres, miralls... Les novel·les policíaques La Mirora mata els dimarts i Detalls culinaris han merescut el premi Ferran Canyameres. Ha obtingut diversos guardons de reculls de relats per adults i també el premi Ramon Muntaner 2012 per la novel·la Abans de la batalla. És l’autor del guió de la pel·lícula medieval 1212 l’any de la croada.

 

Juli Alandes

5 minuts amb... Juli Alandes

28.04.2014 | 20:10 hores | 0 Opinions

“La novel·la negra ha de posar el dit en la nafra”

Juli Alandes és un escriptor de soca-arrel, amb tots els ets i els uts. Hauria d’haver guanyat el “Premi Crims de Tinta” però són coses que passen. Nascut a Castelló de la Ribera. Escriptor i professor d’Història. Les primeres incursions en el gènere negre han estat El crepuscle dels afortunats i Crònica negra, que narra les investigacions del policia O’Malley. D’aquí poc el podrem tornar a llegir a La mirada del cocodril, a la col·lecció “crims.cat”

Connecta amb nosaltres

Newsletter
Dona’t d’alta per rebre la nostra newsletter
Go
Twitter
Segueix-nos al twitter @crimscat i entera’t de totes les nostres novetats
Facebook
Visita’ns al facebook i connecta’t a la comunitat de crims.cat
crims.cat