Crims.cat

Notícies

Món Negre. Notícies

Assabenta't de tot

Josep Lluís Roig «M'agradava rescatar amb l'amor un personatge de novel·la negra»

13.03.2016 | 18:31 hores | 0 Opinions

Entrevista de Xavier Aliaga

Josep Lluís Roig: «M'agradava rescatar amb l'amor un personatge de novel·la negra»

Josep Lluís Roig (Oliva, 1967) té una sòlida trajectòria poètica amb incursions en el teatre i la narrativa. 'Resurecció i mort de G.T.' és el seu retorn a la narrativa per a adults amb una història que creua el gènere negre ambientat a Noruega amb la memòria històrica. Un llibre que va merèixer el premi de narrativa de Vila-real.

De primeres, amb l'inici amb un assassinat a Noruega, hom té la sensació d'estar davant una novel·la de gènere negre a la nòrdica.

-Com que la història té a veure amb Noruega, un país amb autors com Jo Nesbø que m'agrada llegir, doncs d'alguna manera hi ha un homenatge. Però no pretenia fer una novel·la negra nòrdica, no és el nostre ambient.

-Era una mena de broma. En realitat, es tracta d'una novel·la sobre la memòria històrica, sobre la solidaritat de diversos països, entre ells Noruega, amb els refugiats de la Guerra Civil.

-Quan esclata la guerra no hi havia ni ONU ni UNICEF. Però hi hagué bona gent que s'organitzà davant el desastre humanitari. A la novel·la no s'explica, però hi havia un personatge, Fridtjof Nansen, que havia estat explorador al pol nord i que rebé el premi Nobel de la pau pel seu treball en favor de les víctimes de la Primera Guerra Mundial. Vaig investigar sobre ell perquè donava nom a l'hospital d'Oliva que impulsa Noruega durant la Guerra Civil.

-A les notes finals explica que l'espurna del llibre fou una exposició de Joan Morell, "Solidaritat a Oliva 1936-1939". La idea parteix d'ací?

-No volia que aquella història morira amb una exposició. Volia allargar l'homenatge. Durant la Guerra Civil es crea a Oliva el carrer de Noruega, que el franquisme va eliminar. Sorprèn com es volia que s'oblidara tot, si bé aquella no era una història de bons i roïns, era una qüestió d'ajuda internacional. Però es volia esborrar perquè estava relacionada amb el bàndol republicà. De fet, l'espurna sorgeix perquè jo, de xiquet, havia jugat a la casa que havia estat l'hospital. Però jo no sabia que allò havia estat un hospital, ningú m'ho havia explicat mai. Volia deixar-ne constància escrita.

-El relat parteix de l'assassinat d'una anciana centenària a Noruega. El personatge real, Nini Haslund, va morir el 1996, però no fou assassinada. Ací entra la literaturització de la història. 

-Això de l'assassinat va sobtar els familiars de Haslund! [rialles]. Però vaja, jo no ho veia tan terrible, es tractava de donar una mica d'intriga  a la història. I també em serví per donar forma a la novel·la, perquè n'hi havia una primera versió que no m'agradava gens. Gens. La vaig rescriure amb la història negra i això ja em va agradar. Però em donà molta faena, no li acabava de trobar el fil. La línia aquesta de la investigació a càrrec d'un policia noruec que no té ni idea del que va passar a la Guerra Civil m'ajudava a explicar la història des d'un punt de vista "innocent", entre cometes.

-A l'inici el personatge del policia fa la sensació de ser una mica estereotipat: el típic ex-alcohòlic torturat. Però hi introdueix una història d'amor contada d'una manera tendra, fins i tot en les escenes de sexe. Un to molt difícil que dóna gruix al personatge.

-Allò era una de les coses que no m'agradava de la primera versió. El personatge era molt tòpic, un homenatge a la novel·la negra no pot fer-se copiant el model. En acabat, has d'escriure una història amb un component humà, perquè, si no, fas un assaig o un documental i punt. I m'agradava la idea de rescatar un personatge d'aquells de novel·la negra, marginal i deixat, a qui l'amor pot salvar. Li vaig passar la novel·la a l'escriptor Juli Alandes i em digué que el que més li havia agradat era la història d'amor.

- Un al·licient per a vostè potser era haver trobat una història sobre Oliva amb totes aquelles derivades nòrdiques. L'havia d'escriure.

-Efectivament. Si la història no m'haguera interessant tant, l'hauria abandonada en la primera redacció, perquè no havia trobat el fil. Vaig insistir-hi perquè em semblava fascinant. Però més fascinant encara em semblava l'oblit que hi havia al voltant d'allò.

 

 

 

http://www.eltemps.cat/ca/notices/2016/02/josep-lluis-roig-m-agradava-rescatar-amb-l-amor-un-personatge-de-novel-la-negra-13717.php

Opinions

Hi han 0 opinions disponibles.

Connecta amb nosaltres

Newsletter
Dona’t d’alta per rebre la nostra newsletter
Go
Twitter
Segueix-nos al twitter @crimscat i entera’t de totes les nostres novetats
Facebook
Visita’ns al facebook i connecta’t a la comunitat de crims.cat
crims.cat