Crims.cat

Ressenyes

Món Negre. Ressenyes

Assabenta't de tot

15 anys sense Jaume Fuster

Escrit per: Àlex Martín Escribà - 22.01.2013 | 15:47 | 0 Opinions

Aquest mes de gener es compleixen ja quinze anys de la sobtada mort de Jaume Fuster, un dels escriptors més destacats que ha tingut les lletres catalanes. Per tal d’evocar la seva figura i importancia aprofitem aquest anniversari per rememorar la seva figura i per reivindicar el lloc que li correspon d’una manera ben merescuda. El paper de Jaume Fuster com a literat—per aquells que vulguin llegir un dels grans autors de la nostra literatura—comença durant el difícil període del postfranquisme i amb totes les conseqüències que això comportava. L’escriptor barceloní, entre d’altres, va respondre a una consideració de tipus generacional i social fonamentada en la data de naixement d’una sèrie d’ autors que van començar a produir en els anys setanta, triant l’opció per l’escriptura en llengua catalana.

Per conèixer la seva trajectòria, és necessari fer un repàs als fets polítics i socials que va viure l’autor i la seva generació. Ens trobem que per primer cop—després de molts anys—les reivindicacions de tipus lingüístic i el ressò social afavorien la utilització del català com a llengua literària cada vegada amb més èxit de públic. Tot aquest fenomen quedà pendent d’una veritable alfabetització dels ciutadans, lectors en potència i reals. És després del 1975 quan les reivindicacions a què fem referencia engeguen un veritable moviment ideològic, d’ampli ressò social en les forces polítiques democràtiques en favor del català; d’aquí que l’èxit editorial hagués d’esperar fins a la darreria dels setanta i principis dels vuitanta, quan s’engega un projecte de recuperació lingüística.

Tot l’esforç, però, no va ser en va i alguns van aconseguir els seus propòsits. Entre ells Fuster, que va dedicar-se plenament a la literatura catalana de gran consum. Dues devien ser almenys les seves creences principals per portar-ho a terme : en primer lloc, creure en una literatura negra i policíaca en llengua catalana, i en segon lloc fer allò que havia fracassat ja abans amb Manuel de Pedrolo: conjecturar que aquesta literatura tindria èxit entre els lectors catalans. El gust i la fascinació per aquesta trama d’intriga possibilitava una sèrie d’elements que no es donaven en altres gèneres narratius.

D’això se’n va adonar ben de pressa Edicions 62 que va oferir a aquest grup jove de novel·listes, encapçalats per Jaume Fuster, la possibilitat de tornar a aquell camí que s’havia interromput amb la fallida de La cua de palla.

El recolzament ofert i la bona voluntat que va donar l’editorial va permetre que el gènere acabés tenint un gran ressò. De la incorporació i de l’èxit també en va formar part la ciutat. La Barcelona de Jaume Fuster pertany a la ciutat preolímpica que posava en els seus fonaments el marc propici per l’aparició d’una sèrie de personatges que, en realitat, només calia rescatar del submón de la prostitució i de les drogues. Ambients com Les Rambles, la Plaça Reial i el Raval varen els més sovintejats en les seves novel·les i completen, doncs, aquest recorregut per la Barcelona oculta. Dins les seves novel·les negres, Fuster representa els espais amb tota simplicitat, mancats d’artifici, perquè allò que feia l’autor era gairebé una crònica de la societat que l’envoltava. Per això, no ens hem d’estranyar quan ens trobem, a les seves novel·les, amb el món sòrdid de la ciutat, ni tampoc d’altres contrades com ara la València de l’Estació del Nord que retrata a La Corona Valenciana.

Per tant, la trajectòria de Jaume Fuster i de la generació de la qual en va formar part són testimonis de dos elements cabdals en la història de la literatura catalana. D’una banda, hi ha el context social i polític i de l’altra la recepció, esdevinguda uns anys abans, dels escriptors clàssics del gènere, principalment els nord-americans. La seva tasca literària i la seva innovació al sí de la producció en llengua catalana resta encara –bona part- per avaluar per diverses raons. En primer lloc, perquè és l’autor que canalitza, aferma i divulga la presència del gènere negre en la literatura catalana, tot comptant amb els precedents de Pedrolo i Rafael Tasis. En segon lloc, perquè dins de la generació dels setanta, és un dels autors que contribueixen a la dignificació de l’escriptura en català passats els anys de postguerra. En tercer perquè proporciona una nova alenada narrativa al català i l’extreu dels temes i plantejaments més sovintejats, conjumina la ideologia i el realisme a través de les ficcions, sense deixar de banda un context conflictiu com el català d’aleshores. Encara hi podem afegir un seguit de fets evidents: contribueix definitivament a la consolidació d’un públic lector que cerca en la literatura el divertiment d’estructures narratives; és a dir, que el lector es mantingui expectant fins la darrera pàgina. En aquest sentit, el repertori de bona part dels lectors catalans no era molt ampli pel que fa als coneixements d’aquesta mena de literatura —Jaume Fuster en va ser el màxim exponent —, la qual cosa va contribuir, indubtablement, a aproximar l’univers llunyà del gènere negre nord-americà que es coneixia més pel cinema que no pas per la literatura.

La seva tasca literària arrenca de la recuperació de les essències d’un tipus de narrativa innovadora en el context català. Les seves obres es caracteritzen per la construcció d’uns entramats en els quals el crim i la seva resolució es plantegen com el nucli argumental. En són exemples obres com Les claus de vidre, Quan traslladeu el meu fèretre o Sota el signe de Sagitari on s’uneixen, a més, elements de modernitat textual.

La seva escriptura, a més, està marcada per un component ideològic molt generalitzat entre els companys de la seva promoció literària. La literatura d’aquells anys implica una presa de postures enfront de fets socials concrets. Des dels seus inicis fins a novel·les com La mort de Guillem ens trobem amb un autor de lligams polítics molt concrets. La línia de compromís cívic va apareixent al llarg d’algunes de les seves narracions. És el cas de l’observació del litoral valencià en La corona valenciana i el de les vagues obreres dels setanta al cinturó industrial barceloní a De mica en mica s’omple la pica.

És tracta per tant, de considerar a aquest autor tot i la seva mort prematura com una de les grans figures que ha donat la literatura catalana, no sols per la seva aportació al gènere negre, sinó també per la seva vessant polifacètica a la xarxa, als guions televisius i a la gran pantalla. Si a la història de la literatura catalana cal posar fites, posem-hi, doncs, les adients.

 

 

Opinions

Hi han 0 opinions disponibles.

Connecta amb nosaltres

Newsletter
Dona’t d’alta per rebre la nostra newsletter
Go
Twitter
Segueix-nos al twitter @crimscat i entera’t de totes les nostres novetats
Facebook
Visita’ns al facebook i connecta’t a la comunitat de crims.cat
crims.cat