Andreu Martín (Barcelona, 1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra i policíaca des que el 1979 va publicar Muts i a la gàbia. El 1980 va rebre el premi Círculo del Crimen per Pròtesi. Posteriorment, ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com Si és no és (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), Barcelona connection i L’home que tenia raor (totes dues amb premis Hammett concedits per l’Associació Internacional d’Escriptors Policíacs), Bellísimes persones (que, a més del Hammett, també va obtenir el premi Ateneo de Sevilla) o De tot cor (premi Alfons el Magnànim). A més, ha rebut el prestigiós premi Pepe Carvalho, al festival BCNegra, que guardona tota una trajectòria —de més d’un centenar de novel·les—. Ha escrit també gènere eròtic i novel·la infantil, on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel·la del qual, No demanis llobarro fora de temporada, va rebre el Premi Nacional de Literatura Juvenil.
Primera Guerra Mundial. Mientras las principales ciudades europeas se desangran en el conflicto, Barcelona es una de las grandes perlas del Mediterráneo. A pesar de su condición de territorio neutral, nadie ignora que en la costa hay puerto...
Andreu Martín torna a «Crims.cat» amb una novel·la ben retrospectiva, ambientada en l’excitant Barcelona de les primeres dècades del segle xx.
Una novel·la plena d’intertextualitats, personatges rocambolescos i llocs emblemàtics, alguns ja de ben coneguts dins l’univers de l’escriptor.
Torna l’Harem del Tibidabo, el prostíbul modernista més luxós de Barcelona, amb la seves portes de roure, els vitralls heràldics i les gàrgoles de castell.
Tan sols uns mesos després de l’atemptat gihadista de les Rambles, apareix, el cos sense vida de l’inspector de la Policia Nacional Santiago Ortuño.
Allà a l’avinguda del Tibidabo, es troba l’Harem, un prostíbul ben exclusiu que ja en temps del franquisme havia estat molt popular.
Tot va començar amb aquella visita al psiquiatre, aquell home sàdic. Perquè ella necessitava desfer-se de l’esgarrifós fantasma del seu marit que la perseguia aterridorament.