Em diuen Fletxa

Els anys vuitanta del segle XX van ser una autèntica bogeria a tot arreu i, a terres valencianes, es va viure, entre la joventut local, un frenètic esclat col·lectiu de modernitat, creativitat i llibertat que va donar origen a la famosa Ruta del Bakalao. En aquella mítica i delirant època, s’emmarquen les peripècies del Fletxa, un pintoresc detectiu privat que es mou com un peix a l’aigua en l’ambient nocturn i discotequer —o com un glaçó de gel en un cubata, si ho preferiu—. En el seu debut literari, el personatge intentarà complir amb l’encàrrec de resoldre la rocambolesca desaparició d’una jove misteriosa en estranyes circumstàncies i s’endinsarà en una intricada trama d’interessos creuats. Desembolicar la troca pot comportar fatídiques conseqüències. Per sort, però, aquest peculiar investigador a sou amb sang d’orxata comptarà amb la inestimable col·laboració del seu col·lega, el Tato, company de farres i parrandes, i amb l’ajuda de la seua tieta Ampariues, àvida lectora de les novel·les d’Agatha Christie.