Una novel•la negra ben metropolitana que fa un retrat històric, antropològic i gastronòmic d’una urbs i una illa encisadores.

Som al 1972. Jean Neige i la seva banda preparen el cop que els ha de consolidar com una de les bandes criminals més perilloses de França.

Dilluns al matí. La setmana comença per al sergent dels Mossos d’Esquadra Jaume Fuentes i el seu company, Santi Planes, amb el cas del cadàver d’un home jove esbudellat.

Després de la guerra civil, i en un petit indret del País Valencià, cinc homes són salvatgement executats una nit i soterrats en una fossa comuna.

Quan els policies veuen el cos d’un home nu, desfigurat i sense mans estabornit sobre les roques de la Punta de l’Escala en ple temporal de llevant ja intueixen que serà un cas complicat.

A punt d’inaugurar-se el Fòrum de les Cultures, Barcelona es disposa resignada a rebre un esdeveniment que la majoria de ciutadans no acaben de capir.

En plena canícula estival, un agent a les ordres del solitari inspector Marc Sergiot rep un tret durant un atracament al barri de la Sagrada Família.

Aquesta és una història cruel. I ho és en la mesura que ho són els homes i el sistema.

Al costat d’una Barcelona postolímpica i moderna s’hi amaguen també negocis clandestins, crim organitzat i l’arribada de bandes que pretenen apoderar-se d’un nou mercat emergent.

El 2003, tot just abans d’inaugurar-se el Fòrum de les Cultures, el cos d’un jove apareix crucificat a una platja del Poble Nou, amb ferum de peix mort.