Ressenyes

L'arqueòloga va somriure abans de morir

Publicat el

Acaba de reeditar-se L’arqueòloga va somriure abans de morir d’Antoni Serra, un dels autors més destacats del gènere negre i policíac. L’escriptor –que produí bona part de la seva producció criminal durant la dècada dels vuitanta- forma part d’un grup de narradors de les illes que es convertiren en una generació de fort ressò dins de la literatura catalana. Els aspectes que ho van provocar es devien a factors de tipus polític i social. Un dels més destacats radicà en el creixement del turisme i que provocà forts canvis en els modes de vida. Entre ells, l’aparició de la burgesia, el creixement de les ciutats i l’alliberament ideològic. Tots aquests factors foren decisius per Serra i d’altres que van aportar una visió diferent de la societat que els envolta. 
Deutor del gènere negre més clàssic, no és d’estranyar que aquest títol formi part d’una sèrie literària –la segona concretament-, protagonitzada per un Philip Marlowe nostrat, com són les aventures i peripècies d’un detectiu desarrelat i pintoresc, anomenat Celso Mosqueiro, , viatger, amant dels clàssics i de la bona cuina, el qual haurà de recórrer mitja Europa per investigar la mort de l’arqueòloga Margaret Smith, aparentment morta d’una sobredosi d’amfetamines a l’illa de Menorca. Una d’aquelles novel·les ben construïdes i que ens endinsa en el món negre d’un dels grans a casa nostra. Tant de bo, darrera d’aquesta publicació es reeditin tots els seus títols. S’ho mereix l’autor, i sobretot, tots nosaltres, els lectors.