(re) Llegint Pròtesi, d’Andreu Martín: una de les millors novel·les negres que s’han escrit mai

No puc deixar de (re) llegir Pròtesi. Crec que és una de les millors novel·les negres que s’han escrit mai. Escrita per l’Andreu Martín l’any 1980 –guanyadora del Premi Círculo del Crimen- coincideix amb una de les dècades de més transformacions que ha patit la societat espanyola. Amb la mort del dictador Franco cinc anys abans es va començar a recompondre un país que havia estat massa anys a la cua dels grans avenços.

Com comentàvem a Catalana i criminal, Pròtesi ens narra una història on no i ha bons ni dolents, com estem acostumats a les clàssiques novel·les policíaques. Per primera vegada ens explica les vides d’una sèrie de personatges els quals són tots odiosos: d’una banda, Miguel Vargas Reinoso, un home que a causa de les pallisses rebudes és conegut com el Dents, ja que porta una pròtesi dental. Es tracta d’un home que només busca revenja a través de la violència com l’única forma de sobreviure. De l’altra, el Gallego, un expolicia que va escalfar de mala manera el Miguel i la seva colla. A partir d’aquí, ens endinsem, en una història d’un realisme cru, en un dels barris més perillosos de la ciutat de Barcelona com és el barri de la Mina.

Una de les característiques és la violència implícita i explícita present al llarg de la novel·la, amb una importància cabdal dels paràmetres reals ja que tots els capítols estan dividits en segments temporals. 

El que genera Pròtesi és, sense cap mena de dubte, una violència destructiva embolcallada amb un ambient urbà i combinada i combinada amb aspectes com la irracionalitat, l’ocult i l’agressió. Totes aquestes característiques  representen l’exploració constant de l’autor per reflectir la perversitat en les relacions humanes en el seu sentit més ampli, a més de la constant amenaça en un sistema en què la bondat no té cabuda.

Ja ho sabeu, Si encara no l’heu llegida no us la perdeu. Crec que és una de les joies literàries de la novel·la negra al nostre país. Un clàssic, sense cap mena de dubte. 

Títol:Pròtesi