Teresa Solana

“La investigació d’un crim em serveix d’excusa per tractar temes que m’interessen i que estan presents en els debats que es produeixen a la nostra societat”

M’entrevisto amb la gran dama del crim en llengua catalana. Teresa Solana, escriptora i traductora. L’any 2006 debutà amb Un crim imperfecte on apareixen per primera vegada els investigadors bessons, Eduard i Borja que posteriorment sortirien a Dreçera al paradís i L’hora Zen. El 2010 publicava també un llibre de relats, Set casos de sang i fetge i una història d’amor. També ha publicat les novel·les Negres tempestes (Premi Crims de Tinta 2010) i La casa de les papallones on apareix la seva protagonista Norma Forester, sotinspectora dels Mossos d’Esquadra.

1- Com definiries el gènere negre i el policíac? Podem parlar d’un mateix gènere?

Des d’un punt de vista formal i tradicional, el “gènere policíac” es construeix al voltant de la  resolució d’un fet criminal (que normalment inclou un o diversos assassinats), amb un detectiu o un policia que segueix unes pistes que el porten a descobrir el culpable. El gènere negre, en canvi, abasta trames relacionades amb fets delictius però no segueix aquesta estructura: hi ha intriga, però no hi ha una investigació pròpiament dita amb la finalitat de portar el culpable davant la justícia. De tota manera, cal recordar que les fronteres entre gèneres responen a criteris editorials i de màrqueting, no a criteris estrictament literaris. Personalment no m’agraden.

2- Tu tens dues sèries obertes. La dels bessons (Borja i Eduard) i la de la Mossa d’Esquadra (Norma Forester). En totes dues detecto sempre una estructura de misteri clàssica que reflexiona irònicament sobre les preocupacions barcelonines. És així?

Sí, les meves novel·les es situen dins l’estructura de la novel·la policíaca clàssica amb un component d’humor i ironia que en el meu cas és molt important . La investigació d’un crim em serveix d’excusa per tractar temes que m’interessen i que estan presents en els debats que es produeixen a la nostra societat, des de la corrupció fins el pes que encara té la guerra civil i la recuperació de la memòria històrica, passant per les practiques mèdiques anomenades alternatives, la contraposició entre l’anomenada gran literatura i la literatura popular o  els efectes de la crisi econòmica en les classes populars...

3- La teves novel·les no corresponen als escenaris més clàssics. M’explico. Si bé la majoria dels autors ambienten bona part de les seves novel·les a escenaris reconeguts i de baixos fons, tu fas ben al contrari. Per què?

Tradicionalment s’associa la delinqüència amb els baixos fons i la marginalitat. Però a mi, més que els crims de la crònica negra, el que m’interessa és fer una dissecció dels valors que compartim i denunciar la hipocresia de les classes dirigents, les que estableixen quins ha de ser aquest valors.

4- Què et sembla el naixement constant de noves etiquetes? T’ho pregunto perquè ara s’han inventat això del Femicrime. A tu què et sembla?

Era lògic que dins el gènere negre comencessin a aparèixer moltes més dones detectives o policies que investiguen crims. Dones amb una forta personalitat, com d’altra banda els seus col·legues masculins de ficció, imperfectes i amb vides més o menys complicades. En aquests sentit, la literatura de gènere el que fa és reflectir els canvis que s’han produït a les nostres societats pel que fa al paper de la dona i la seva reacció davant la violència masculina tradicional. 

5- D’on ve el teu interès per la novel·la negra?

És un gènere que sempre m’ha fascinat, des que de petita vaig descobrir Arthur Conan Doyle, Edgar Allan Poe, Agatha Christie, Georges Simenon, etc. Tot i que no sempre amb la mateixa intensitat, mai no he deixat de llegir novel·la negra i policíaca.

6- Quin futur li veus a la novel·la negra en català?

El futur el veig negre, però no només pel que fa al gènere, sinó a la literatura que s’escriu en català en general. D’una banda, es publica molt però es llegeix poc, i, d’altra, es molt difícil competir en un mercat on els lectors estan acostumats a pensar que el que ve de fora sempre és millor (de vegades amb raó!).Vivim a un país on, a la televisió pública, no hi un sol programa dedicat als llibres a una hora decent i que sigui amè, on als crítics els resulta molt difícil ser honestos perquè, al final, resulta que tothom coneix tothom i és amic de tothom, o que no s’atreveixen o no poden dir el que realment pensen per la pressió que exerceixen els grans grups editorials, que a la seva vegada només busquen best-sellers i són també els propietaris o tenen interessos en els diaris on es publiquen les crítiques.

7. Quins autors recomanes de novel·la negra?

Aquesta vegada escombraré cap a casa: Andreu Martín, Lluís Llort i Carlos Zanón. En aquests moments són els tres autors catalans vius que més m’agraden.

8- Recomana una pel·lícula i digues el perquè?

No una pel·lícula, sinó una sèrie: Breaking bad.  És un retrat despietat de la societat contemporània i els seus valors, de les contradiccions i misèries de l’ànima humana.  Però també ens aboca a una mirada compassiva, empàtica, on no hi ha bons i dolents absoluts sinó individus atrapats en les respectives teranyines que ells mateixos han teixit. Els seus personatges són calidoscòpics, a la manera dels personatges de la tragèdia clàssica, i les decisions que prenen encadenen reaccions que, a la seva vegada, motiven altres decisions i altres reaccions. La vida, vaja.

9- Una música pel gènere negre?

És gairebé inevitable associar-lo d’entrada amb el jazz. Però avui dia el gènere negre ha incorporat tot tipus de música: el hip hop, la música rock, la música disco, l’opera... Aquesta diversitat de melodies, visions i temàtiques és el que, com a gènere, el fa tan interessant.